Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 2 de juny del 2014

POEMA D'ACOMIADAMENT!!



A "EDUCACIÓ DEL MOVIMENT"
LI FAIG UN ACOMIADAMENT,
UNA ASSIGNATURA POC EXTENSA HA SIGUT,
TOT I AIXÒ DE SAVIESA M'HA CONTINGUT.
I, A MÉS A MÉS...

UN PROFESSOR QUÈ ENS FÈIA PENSAR,
UN PROFESSOR QUÈ ENS FÈIA IMPROVISAR,
I UN PROFESSOR QUÈ ENS FÈIA CREAR...
SÍ, PINTA TOT DE COLOR ROSA,
I DELS "MALS INSTANTS"? ON QUEDA LA COSA?
PERÒ DEIXEM ELS INOPORTUNS MOMENTS BEN LLUNY,
SIGA CAS QUE NO FOS DE BON GUST.

NO, NO HAN SIGUT HORES "MALGASTADES"
SINÓ, MÉS BÉ, MINUTS MOLT CONDIDORS,
MINUTS LLARGS I MINUTS CURTS QUE DES DE LLAVORS
M'ENRECORDARÉ, FINS I TOT, FENT LES MIGDIADES.

PERQUÈ L'IMPORTANT DE TOT AÇÒ ÉS QUÉ...
APRENDRE NO ÉS APRENDRE,
ENSENYAR TAMPOC ÉS ENSENYAR,
PERÒ TOT EL QUE HE APRÈS

EN UN PRÒXIM FUTUR SERÀ ATÈS!


dilluns, 26 de maig del 2014

Per a no perdre el fil: "Una mena de reflexió esportiva entre SEXES, amb arguments poc mmm...elaborats?, i una tesi subliminal" Sí, algo extrany...

Al llarg de la història, podríem dir que "moltes veus" deien que les dones eren diferents dels homes, inferiors, dependents. Sempre s’ha dit que l’home és fort i la dona dèbil. Açò ha funcionat gairebé com una"llei de la naturalesa". Un d'aquests límits, per exemple, ha estat la norma cultural que li ha negat a la dona l'oportunitat d'aconseguir l'òptim desenvolupament físic. Però hem evolucionat, normal!!

És veritat que pel que fa a la capacitat intel·lectual la dona ha arribat als mateixos càrrecs de responsabilitat en els centres de decisió que els homes. Amb poc de temps, hem vist com la dona s'incorporava a àmbits que abans dominaven els homes. Des del món de la política fins a àmbits de la cultura i de l'esport.

Poc a poc les dones han anat formant-se més esportivament fins que en moltes proves ja ens superen als homes (OJOOOOOOOOO!! "LO NUNCA VISTO!!"). Vinga va, no hi ha que dir mai que uns són inferiors a altres. Em d’aprendre a que tots o almenys quasi tots som capaços de realitzar qualsevol activitat física o esportiva. Hem d’assumir que pot haver moltíssima competència entre homes i dones i que no hem jutjar mai al sexe quan estem parlant d’activitats físiques. Podem truare arguments en que les dones tenen molts premis en bones posicions en diversos esports, però no anem a aprofundir tant...

Tot i així sí que hi ha diferències biològiques i fisiològiques entre homes i dones que cal destacar.
1. Les dones tenen menys musculació. En canvi tenen més greix corporal, en el glutis. Aquesta diferència afecta a la força muscular.
2. El volum pulmonar és un 10% menys en dones que en homes del mateix tamany i edat. Aquesta diferència afecta a la menor capacitat de consum d'oxigen.
3. Hi ha problemes que pot patir la dona esportista i que constitueixen una diferència no comparable amb l'home. Tot i això, sempre hi haurà excepcions.

És veritat que l'esport d'èlit femení porta anys d'endarreriment en comparació amb l'esport masculí. La causa d'aquesta situació, pot ser evident si mirem l'evolució de la dona en la disciplina esportiva, com ja hem vist. La incorporació de la dona en el món de la competició ha estat relativament recent, és per això que és ara quan algunes de les millors esportistes mundials estan aconseguint assolir i sobrepassar marques i rècords que fa 30 o 40 anys havien aconseguit els homes.


En tot açò vull dir, que les dones poden fer igual esport que els homes, per exemple a la Pilota Valenciana; un esport nascut a València, molt amat per aquests i que atrau a molts joves; aquest té moltes modalitats, diversitat de maneres de jugar, més dures o més complexes, però tot i això encara que pot haver diversos nivells amb els homes que amb les dones, tots hi podem participar amb aquest esport i només així prendrem consciència que l'esport femení ha de ser tan o més valorat que el masculí.                                 

dimarts, 20 de maig del 2014

GRÀFICAMENT DIFERENTS, SIGNIFICATIVAMENT IGUALS?

Després de fer per segona vegada el dibuix de: "L'educació el moviment i jo", m'he donat compte que pareixia que havia dibuixat tot el contrari...què m'haurà fet pensar de manera diferent?

Mireu el primer dibuix:
Es veu com un entrenador/professor d'e.f ensenya com s'ha de fer "X" habilitat física, o la manera d'entrenar qualsevol activitat tècnica. En fi, el què fan els nens no és l'important, sinó que es presenta l'entrenador instruïnt, i a més dalt apareix un llibre tatxat, com dient :prohibit!

I ara mireu el segon dibuix:
És un professor/entrenador corrent, però no té cos ni cap, aquest és un llibre, totalment al contrari del primer dibuix (que apareix tatxat). Per què m'ha vingut al cap aquesta contradicció (si es pot dir així, és clar!)? Què m'ha fet canviar d'idea (si és que he canviat)?

Bé, el que jo pense és que en el primer dibuix, el què pretenia explicar és que a la pràctica física amb els nens no s'ha de donar teoria, no se'ls ha de donar cap mena d'apunts ni llibres per a aprendre els fonaments de l'e.f, per això ja estem els professors, sinó que han de jugar, divertir-se i aprendre noves habilitats motrius que són fonamentals per al dia a dia i que ajuden al desenvolupament del cos d'aquestos nens.
Per altra banda en el segon dibuix tenim tot el contrari, en més d'un llibre prohibit, tenim un cos de llibre, per què es preguntareu... Doncs bé, no es que siga el contrari que l'altre dibuix, en absolut, sinó que ho he enfocat d'una altra prespectiva, i és que per a ser un bon professor o entrenador no serveix sols que t'agrade l'esport, no serveix sols que tingues vocació... sinó que darrere de cadascun d'aquests hi ha unes bases metodològiques molt fortes, hi ha uns coneixements brutals en quant a l'àmbit en què ens trobem, hi ha hores de sacrifici, hores estudiades, hores sentades sense poder fer esport i formar-te per a poder ser algú en un futur, etc... 
Per a que després diguen que no anem preparats. No parlem sols de aprovar el Grau, sinó que després ens esperen masters, opocicions si tenim l'oportunitat, investigacions, etc... OBRIU L'ULL JA!!

En fi, dibuixos molt diferents amb el mateix significat, no?


dilluns, 19 de maig del 2014

ANAR A LES PALPENTES

L'últim tema que hem donat ha sigut "La ètica i el canvi", i em va cridar l'atenció la semana passada l'entrada que va fer el professor sobre un judici sintètic a priori, que Kant anomena Imperatiu Categòric: és una norma interioritzada que hem de cumplir perquè creguem que per sí mateixa és bona, es caracteritza perquè amb ella no aconseguim cap fi, o siga que no obtenim res a canvi. "Implica respectar als demés com a persones i no com a objectes" diu Kant, i a més, per tractar d'explicar la conducta racional humana distingeix l'home com a Fenòmen i com a Noumen, tot relacionat amb el coneixement i la manera de veure les coses, segons Kant.
On volia arribar amb açò és a una pregunta que es fa el filòsof Immanuel Kant, i és: "Què tenim dret a esperar?"
Sense pensar molt podríem dir que el volem és aconseguir la felicitat, ser feliços...això seria perfecte, però ell va més enllà i diu que com a éssers morals que som no sols aspiraríem a això, sinó a la dignitat, " es tracta de ser dignes de ser feliços". Dit açò podríem relacionar-ho amb moltes ideologies, ell fa referència a la felicitat i la justícia, però clar, és impossible... és un ideal moral que ell crea per a "millorar" la situació de la seua època!
Bé, ja vos he contat un grà d'arena de tota la què hi ha al món sencer de la filosofia d'aquest autor. Simplement era una mera introducció filosòfica, ja que ho havia vist oportú per introduïr la seua pregunta, però adaptada al nostre cas, al cas dels estudiants de Educació del Moviment de 2º de FCAFE:

"Què tenim dret a esperar (d'aquesta assignatura)?"
La veritat és que parlar de "tindre dret" comporta una resposta molt rigurosa. Però...
La meua experiència d'aquesta assignatura al principi del quadrimestre va ser, com diria Kant, "Anar a les palpentes", tantejar-ho tot, llegint i observant què fer per a poder dur-la al dia com forme he pogut.
El fet de que l'assignatura es diguera EDUCACIÓ del moviment ja em motivava, ja que és al què realment em vull dedicar. No obstant això, les primeres classes les quals ens adaptàvem no em donaren molt bones bibracions, em pareixia molt extranya i a la vegada intrigant, amb activitats diferents a les realitzades en assignatures ja cursades... Però pensí, ja m'adaptaré, vull fer l'avaluació continua què és el que realment em duu al dia i em fa aprendre més, i efectivament, una vegada tantejat el blog i agafar-li el gust a eixes activitats grupals em vaig donar compte de què sí era el què necessitava, un assignatura diferent, amb innovacions, una assignatura en la què entre a classe i no se com va a ser la pròxima, no se el què m'espera, una assignatura que requereix de mi una implicació ( i no vaig a dir diària perquè mentiria, almenys per mi), però sí setmanal, que em demanava que totes les setmanes fera alguna cosa de profit, llegir altres blogs, publicar noves entrades, aprendre noves coses (valors, ideologies, la forma d'educar i aprendre, etc....).
Així que, què esperem? esperem el que cadascú vol, depenent de la seua implicació i interès cap a l'assignatura, i el què realment esperava era interessar-me més per l'educació Vos anime a que no espereu el què no voleu esperar, sinó que espereu el què esteu dispostos a esperar i a aprendre! És una altra manera d'aconseguir motivar-se pel què realment ú vol.



"...L'EXPERIÈNCIA MATEIXA ÉS UNA FORMA DE CONEIXEMENT QUE EXIGEIX ENTENIMENT...!!"   I.Kant




dilluns, 12 de maig del 2014

L'ÉSSER HUMÀ ÉS L'ÚNIC ANIMAL QUE ENTROPESA DUES VEGADES AMB LA MATEIXA PEDRA!!

Hui a classe hem parlat del què és el canvi. Hem dit que "el canvi és inherent a la educació del moviment", hem dit que tot aquell canvi el realitzem per a millorar i no tornar a equivocar-se, per a avançar i no "estancar-se", per a progresar, etc...
Sí, hi estic completament d'acord, però m'ha vingut al cap una dita; i és que "L'ésser humà és l'únic animal que entropesa dues vegades amb la mateixa pedra!!"


L'ésser humà, cegat per la seua suposada inteligència, sol caure dues, o el què és més, o més vegades en el mateix error. Cosa que, per exemple, quan un gos passa per un lloc qe li produeix dolor, ja no hi torna a passar. Açò per què???

Moltes vegades, depenent del tipus de persona, l'error pot afectar d'una o altra manera. O bé et fa canviar per a millor, o bé t'enfonses en aquest, pensant que ja no pots fer-ho, o que no pots millorar... és açò el què ens caracteritza com a éssers racionals, que som capaços d'analitzar els errors i tindre la capacitat de millorar-los, i sols així deixem de ser eternament petits. Repeteixc: "el canvi és inherent a la educació"!

Deduïm, doncs, que en l'aprenentatge hauríem de desobeïr aquella veu que ens diu "no ho tornaré a repetir, total m'ha de eixir malament, com sempre"!! I el per què és molt fàcil, cada error que cometem ens aportarà nous coneixements, què són els que ens fan dia a dia més intel·ligents.

QUINA PARADOXA, NO??



dilluns, 5 de maig del 2014

PRIMES PRIMES COM LES PLUMES!

La ideologia què estic tractant és el Mesomorfisme. És una ideologia de la forma corporal asociada als homes amb unes característiques corporals o físiques atlètiques, musculoses, etc... El cas no és aquest sinó la ideologia contraria( la de les dones) ja que ho vaig trobar interessant perquè si ens fixem és el què vegem dia a dia en les xiques de hui en dia i açò pot desencadenar en algunes enfermetats. Estem parlant del culte a la primesa. En l'actualitat en què vivim, açò es vist com un mitjà per a aconseguir l'exit i la bellessa femenina, i aquestes no són concients del que pot comportar aquestes pèrdues de pes tan excessives, com pot ser la bulímia, anorèxia,etc... Hi ha investigacions que corroboren que les xiquetes adolescents ja comencen a cuidar de manera excessiva el seu cos. I em va cridar l'atenció el tema de la "dona-Barbie", hi ha molts articles que parlen sobre aquest tema i n'he trobat un que vaig a pujar-lo ací!!

Estaria bé que el llegireu i donareu la vostra opinió, és breu i va acompanyat d'un vídeo de 2 minuts on podeu trobar-se amb noies com aquesta de la foto.

dijous, 24 d’abril del 2014

LES ENTRADES SENCILLES/DINÀMIQUES TAMBÉ FAN PENSAR!!

En la imatge que hi apareix a acontinuació, hi ha o no hi ha moviment? Els colors i la seua disposició juguen amb el nostre coneixement? Si ens fixem sols amb el color blanc, o negre, què és el que està ocurrint?
Després d'estar rumiant una estona, heu tret alguna conclusió? Si heu pensat qualsevol cosa, una idea, el què siga, conteu-m'ho, m'interessa!

dilluns, 14 d’abril del 2014

MORAL I ESPORT "Oooh!!"

A classe hem vist, segons Arnold i la seua prespectiva racionalista, què és el moviment educatiu i els aprenentatges intrínsicament educatius. Ell en distingeix tres (en moviment): el coneixement pràctic, l'apreciació estètica i el raonament moral. En aquesta última és on jo he investigat un poc (tot i que li hem donat més importància al conèixement pràctic i menys importància a l'apreciació estètica, m'ha paregut interesant el tema de la moral) i he trobat 3 documents que ens podrien ajudar un poc més, o almenys a agafar una idea, de què tracta la moral en l'ambit esportiu.
Per a això hem de saber què és la moral: és una disciplina humana que determina com es comporten els essers humans segons "X" normes (deures, obligacions...). A partir d'ací, les persones decideixen les categories de ser bo o dolent, just o injust, adequat o inadequat, etc... atenent als seus judicis morals.
Primer que res dir-vos que seria molt interesant que poguéreu dedicar un temps a llegir els documents que vaig a posar a continuació, se que es pot fer un poc farragós, però estan molt bé. No obstant això, podeu elegir els que vos vinga de gust i comentar-lo/los.
Primer vos pose l'entrevista, és molt curteta, fàcil de llegir, molt interesant i a més ens dóna un punt de vista més subjectiu que els altres dos documents: s'anomena "El deporte ayuda en nuestra educación moral": http://www.sport.es/es/noticias/mas-deportes/deporte-ayuda-nuestra-educacion-moral-2438879
A continuació, vos he posat un estudi basat en els dilemes sociomorals, que tracta sobre el desenvolupament moral en l'esport escolar en el context europeu (Universitat Austral de Xile, Facultat de Filosofia i Humanitats), aquest és més llarg, simplement podeu pegar una ullada de tots els sistemes d'analisi que han utilitzat i llegir un poc de què va: http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-07052010000200005
I finalment, vos pose un article de efdeportes.com de dues pàgines, que personalment l'he trobat molt interessant, i que tracta  de diluir quins són els valors educatius que l'esport escolar pot transmetre als seus alumnes.
 "el hombre, si no quiere dejar de ser hombre, debe alimentar
valores, recuperar los perdidos o avizorar otros nuevos, debe
buscar en los mismos hábitos de la sociedad cuanto de 

aprovechable y valorizador pueda sacar de ellos".

Cagigal, ¡Oh deporte! (Anatomía de un gigante).

dilluns, 7 d’abril del 2014

"QUÈ...? DE QUÈ...? QUÈ...? DE QUÈ...? QUÈ...? DE QUÈ...?"

En el que duguem de curs, l'assignatura "Educació del Moviment" m'ha anat ensenyant moltes coses, algunes més interessants i algunes altres menys. Poc a poc veig que aprenc nous conceptes que amplien el meuconeixement, però note que no vull quedar-me sols amb aixìo, sinó que em pare a buscar informació, a investigar sobre el tema, etc... Pense que el Blog és una eina molt important a l'assignatura, i és la de treballar-se molt les coses, aprofundir i donar-li sentit als temes apresos.

No sols estic aprenent el què es dona a classe, sinó, com ja he dit, coneixements extrínsecs a l'assignatura. Supose que tots donem per suposat que tot açò suporta un esforç. Qui té ganes d'aprendre, apren. No sé si m'acabe d'explicar. El què faig per a aprendre no és sols anar a classe i escoltar al professor parlar sobre el tema corresponent al dia "tal", sinó anar més enllà. Hi ha un món educatiu enorme fora de l'aula, i és ací on hem d'intervindre. Ens hem d'interesar per aprendre, ens ha de nàixer i hem de tindre VOLUNTAT per aquest interès.

Una vegada fet tot açò, els meus esforços no són en va, sinó que al pujar-ho al meu Blog els meus companys o qualsevol altra persona pot entrar-hi, llegir el què jo puje i el què m'he interessat per buscar o almenys reflexionar, i ell així aprendre de mi. Òbviamnet també ocurreix el cas contrari: entrar jo als altres blogs i "seguir aprenent".

Una vegada ja clavat en aquest "món" et preguntes: "De què m'esta servint tot açò?". Aquesta assignatura ens ha donat l'oportunitat d'aprendre d'una manera distinta a les altres (almenys a mi),  i la trobe molt interessant i dinàmica, sempre hi ha alguna entrada nova que ens pot fer aprendre coses noves. Tot açò em duu a pensar que hi ha una gran diversitat de maneres d'aprenentatge i molt interessants. A més a més, el temari que estem donant és fundamental per a dedicar-te a l'educació en un futur, que és el què realment vull. És per aquest mateix motiu el que em duu dia a dia a nous interessos personals.

Com veig que m'enrrotlle massa vaig a concluir aquest tema. El què pense de l'assignatura ja ho he dit tot, però i de mi? El meu treball i seguiment a la Comunitat Edmov almenys és continu, m'interese per molts aspectes, i els faig veure ací. No obstant això, hi ha aspectes que no els faig veure ací, i aquesta és la meua errada. Pense que podria contribuir més i aportar entrades interessants. Em talla el fet de que no puguen ser el suficientment bones, o tindre males crítiques i no bones, perquè són aspectes que m'afectarien molt. Dit açò, sí que podria fer més entrades, aprendre més i fer que aprenguen més, però com tots supose. Per tant, estic satisfet amb el meu treball, pense que hi aporte temes interesants, tot i que un poc escasos, no obstant això, sempre hi ha temps d'aplicar-se més.

dimecres, 2 d’abril del 2014

MEDIOCRITAT - PROFESSIONALITAT

Després d'un temps he decidit pujar el meu assaig. He estat aquest temps llegint assaigs, assaigs que ja feia 2 anys que no llegia, assaigs bons, ben elaborats i amb bons fundaments racionals... estic parlant sempre del mateix autor, d'un mestre i professor de l'assaig valencià: Joan Fuster! Aquest és l'autor amb el qual jo m'he basat, amb la seua manera d'escriure, etc... però està prou clar, no? Ni s'asembla.... No obstant això, vos convide a llegir el meu, i si teniu l'oportunitat de llegir-ne d'ell molt millor.

QUÈ ÉS EDUCAR?

Què és educar? Aquesta gran pregunta s’obri al llibre de “El valor de educar”, on F. Savater descriu moltes possibles definicions, i molt bones, però personalment pense que no n'hi ha una concreta. L’educació és molt important per a nosaltres, tant des de que som menuts fins que envellim, la qual cosa m’ha portat a la següent pregunta: L’ensenyança pot ser autònoma? És a dir, si ens abastem nosaltres mateixos per a aprendre tot el què vulguem. Seria un propòsit impossible o factible per a tot aquell que s’ho proposara sèriament?

A molts vos vindrà a la ment la pregunta: "Aleshores per què hi ha professors?". A l’època on no n'hi havien la gent aprenia a costa del demés, hi ha que tindre en compte que la societat també ensenya. Els xiquets aprenien del dia a dia, els seus avis els ensenyaven coses per a la vida, els joves amb coneixements ja adquirits podien ensenyar noves coses als majors, o siga que hi existia un aprenentatge mutu. Per tant, aprenem pel nostre compte però, qui ens ensenya a aprendre?  Moltes vegades els professors no han estat molt ben considerats, o siga que no es valora el treball que fan dia a dia per a dur endavant a les noves generacions. Però jo dircrepe ja que des de menut he anat al col·legi i després al institut on m’han ensenyat molt. No obstant això tothom té, el què es diu, capacitat d’aprendre, i amb això podríem anar tirant però aplegaria un moment en què les coses es compliquen, en què necessitem de gent qualificada per a aprendre’n de noves, i és ací on intervé el paper de l’educació i la instrucció als alumnes, és ací on hi ha que fer-los veure a aquella gent que infravalora als professors de què sense ells no tindríem l’educació que ens mereixem i que, per tant, estem molt agraïts.


En síntesi, sí que podríem anar aprenent pel nostre compte gràcies a la nostra capacitat per a fer-ho, però els professors juguen un paper molt important que no hi ha mai que infravalorar. No tot el què s'ensenya al carrer i a casa és suficient si el què volem realment en la vida és conèixer-la i aprendre molt sobre aquesta. Per a això estan els professors, per a educar-nos, extraure els nostres coneixements i guiar-nos cap a la saviesa de la manera més eficient possible, però per fer-ho aquests han de ser optimistes. No es pot ensenyar sent pessimista, són dos termes que es contradiuen. O siga que per a que hi haja una bona educació, l'educador ha de ser el més optimista possible a l'hora d'instruir les seues classes, ha de tindre vocació i disfrutar de què els seus alumnes aprenguen dia a dia, sols així aquests s'ensenyaran a aprendre.

Ho he pensat millor, vos pose ací l'enllaç d'un assaig d'ell molt breu i interessant: La ràpida teoria del porro: http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2012/12/17/-rapida-teoria-del-porro-joan-fuster

Un cosa molt important a dir és que una de les característiques dels assaigs és que poden reflexionar sobre qualsevol cosa (ja heu vist l'exemple de Fuster), no és precís que siga d'un tema actual (com pot ser una notícia).

dilluns, 31 de març del 2014

REFLEXIÓ DE L'EXÀMEN!

Em pareix interessant comentar el què hem fet hui a classe, a l'hora pràctica, la part exposada de l'exàmen, ja que personament no vull parlar de l'exàmen teòric, què crec que l'hem fet més que res perquè el professor volia saber la nostra opinió i a banda crear un poc de política entre nosaltres, no sé, pense que aquesta sessió que ha fet tenia un fonament filosòfic dens, o almenys m'ho ha paregut a mi (com el què parlàrem del Dualisme o la peculiaritat de les Matemàtiques... molt platònic tot)!

En fi, anem al gra, aquesta activitat, com bé ha dit un company a classe, a banda de expossar voluntàriament té un component de retroalimentació del llibre. Osiga, que a banda de la nostra prespectiva del llibre què li hem donat en el seu moment, hem tingut altres prespectives, què sinceramnet han estat molt interessants. I a arrel d'açò se m'ha vingut una cosa que voldria dir, i és que, per a mi, en les exposicions han hagut massa moments gràfics i massa pocs teòrics, no sé si m'explique, i parle per mi també! Sols han hagut tres companys que s'han dignat a reflexionar sobre una part del llibre o tot, almenys breument, que em pareix més elaborat. Per altra banda, els altres grups s'han dedicat a represenar algunes escenes del llibre, unes millors que altres, però al i al cap ens em pegat algunes rises, que de tant en tant no van malament, però pense que com a exposició per a examinar...mmm...m'ha mancat!

dijous, 13 de març del 2014

UNA PETITA, PERÒ GRANDIOSA EDUCADORA!

Aquest curtmetratge a banda de ser preciós mostra la vida de Maria, una xiqueta que es preocupa per ensenyar a un nen discapacitat a viure. I finalment ella se n'adona que el seu futur ja està escrit. (No vos vull avançar més, mireu el vídeo, val la pena!)


El treball de la professora deu de ser molt dur, però a la vegada fascinant pels gestos què observa que fa Maria en front a un nen discapàcitat.
I què penseu de Maria? Amb tan sols ser una xiqueta molt menuda ja està ensenyant al nen a moure's, a que intente parlar, a llegir, a fer esport, a divertir-se, a disfrutar de la vida, a que jugue amb ella o altres companys... ella mai es rendeix, té la mínima esperança de que algun dia ell ho aconseguisca, i efectivament ell aconsegueix menejar la cama per colpejar un baló. Maria estava ja molt contenta fins què ocorre la desgràcia.... En fi, un final molt tràgit però a la vegada molt simbòlic per La Corda! Fascinant...
És increïble la vocació que mostra Maria per ensenyar, per a veure que hi haja resultats positius, per lluitar pels seus alumnes i per comprendre que l'educació és un món molt difícil, però que et transmet el millor de la vida i que aprèn a autorrealitzar-se.

dijous, 6 de març del 2014

El moviment i la música!


Hola, bon dia! Ja fa temps que em ronda aquesta idea pel cap, relacionar el moviment amb la música. Però primer voldria deixar constància de què existeix "El moviment musical": que és cadascuna de les parts en què es divideixen un nombre de formes i gèneres de la música instrumental des del S.XVII. Per exemple, "Les quatre estacions de Vivaldi" està composta per quatre concerts que a la vegada es divideixen en tres moviments cadascú. O siga, que es pot dir que la majestuaosa obra de Vivaldi està composta per 12 moviments.
No obstant això, com ho podríem relacionar? La música, l'art que relaciona el so amb els silèncis de manera fascinant, amb el moviment, un procés amb el què els elements canvien de posició o d'orientació en l'espai? La clau està en que la música ens produeix canvis de trajectòria del nostre cos. Mireu aquest vídeo:


Observem que uns nens estan ballant al compàs, o almenys es deixen dur per aquesta música instrumental. La música ens transmet unes sensacions que ens fan moure innatament. Sentim música i el nostre estat d'ànim canvia, ja siga per a bo o per a mal, i es produeix un canvi psicològic que fa que ho exterioritzem amb el propi cos. Depenent del tipus de persona, dels gustos de cadascú, de l'època, de la situació sentimental, etc... els gustos musicals varien en cada subjecte i s'exterioritzen de maneres diferents. Una música més extrovertida, dura, ràpida produirà en el cos moviments ràpids, àgils, agresius... ací la motivació juga un gran paper! En canvi una música més tranquila i  lenta, on les instruments elèctrics no participen produirà en el cos més tranquilitat, serenitat...i ací hi juga la relaxació!
Com he dit, tot açò és molt subjectiu, pose un exemple: jo senc música Heavy i de vegades m'exita molt i em produeix nerviosisme i és el què realment m'agrada. Però de vegades em senc com enfadat amb la societat i aquesta és l'unica música que aconsegueix relaxar-me...

En conclusió, hi ha milers de tipus musicals i a cadascú els pot agradar un o altre, el cas és que siga el què siga, la música que ens agrada i ens motiva produirà moviments en el nostre cos. És curiós que un conjunt de sons coordinats que entren a la vegada pel sentit de l'oida faja que la posició del cos de l'ésser humà canvie.

dilluns, 3 de març del 2014

Aprenem a l'Educació Física?

Hi ha educadors bons i educadors mals? En què ens basem per a diferenciar-los? Pot ser que el prejudicis ens fajen posar-los a una banda o a l'altra? Per exemple, el mateix professor a mi em pot semblar meravillós mentre que per a una altra persona no! De què dependrà açò?
Totes aquestes qüestions són les que ens hem preguntat hui a classe i que anirem esbrinant al llarg del tema. Pense que tot açò és molt subjectiu i que hi ha moltes variables que analitzar. M'ha semblat atrevit parlar-ne ja, després de la primera classe d'aquest tema, però m'agradaria fer una petita reflexió sobre què s'apren a l'E.F. ja que a classe ens hem preguntat si en els nostres 12 anys escolars amb eixa assignatura hem aprés alguna cosa. Tot i que en E.F no ens han donat fundaments teòrics per a aprendre conceptes, teories, definicions, etc... els professors SÍ que els han tingut en compte. Jo ho definiria com a ensenyaments més abstractes, que els alumnes no se n'adonen de que aprenen però en realitat estan desenvolupant el seu cos en cada sessió d'E.F. Em pareix pèssim que si ens pregunten què em aprés en aquestes classes i responem: res, a correr, a jugar al "pilla pilla"... I que hi ha de les tècniques d'alguns esports com poden ser la Pilota Valenciana, el Bàsquet, el Volei, Atletisme, etc...? I de la relació entre els companys, la solidaritat, la socialització, la motivació i satisfacció corporal que ens dona fer esport? què hi ha de les excursions a les muntanyes, aprendre sobre les rutes i l'ubicació, aprendre sobre la naturalessa...? I què me digueu del Test de Cooper, la Course Navette, Ruffini, el Interval Trainning...? Tot açò té una base teòrica que els nens no aprecien però que sí aprenen. Sempre no s'apren llegint i estudiant, hi ha que tindre en compte l'aprenentatge pràctic, què per a mi a banda de ser molt important és molt útil. Jo el definiria com un ensenyament simple d'entendre i eficaç amb els resultats. La seua aplicació sí que pot ser més costosa en alguns àmbits concrets. En definitiva, independentment del mal o bon professor que ú puga ser, si hi ha una persona que ensenya almenys hi ha una que apren. Hi ha una intensió educativa. En el cas de l'E.F majoritàriament tots aprenem en qualsevol classe, alguns més que altres, simplement que no sabem apreciar-ho. Açò és una meua opinió com una altra, i que per descomptat pot variar.

dimecres, 26 de febrer del 2014

CONCEPCIONS SOCIOCULTURALS

Aquest treball l'hem realitzat entre els quatre amb l'objectiu de mostrar la concepció del cos en tres cultures diferents. Sí que és deveres que no pertenèixen a la mateixa època, però no ho considerem un error, sols volíem que es notara més la diferència, i a més que cultures hi ha un grapat de milions... Hem escollit l'època mediaval perquè ens ha semblat interessant exposar les armadures i aquell tipus de roba. Hem escollit les tribus africanes perquè contrarresta moltíssim el tercer aspecte a analitzar, l'època capitalista actual, que és on personalment m'interesarien algunes opinions. A més, aquestes tres prespectives les hem relacionat amb l'hàbitat corresponent, cosa que dóna molt què pensar. Hem estat parlant amb el professor i a ell li ha vingut al cap una pregunta: "Depèn el lloc on vivim amb el cos que tenim?" És a dir, si vivim en un lloc o en un altre el nostre cos s'amolda a aquest? Ens guiem per la cultura en què vivim o, més bé,seguim el nostre instint? I...aquest instint de què depen, del que hem estat envoltats al llarg de la nostra vida? En fi, que després de la nostra exposició en més d'aclarir dubtes n'hem creat de nous, i que m'agradria que intervinguéreu.

dilluns, 17 de febrer del 2014

Dualisme Cartesià

Al principi de l'article: "Pérez Samaniego, V. y Sánchez Gómez, R. (2001). Las concepciones sociales del cuerpo y su influencia en el currículum de la Educación Física. Lecturas. Educación Física y Deportes, 33" em cridà molt l'atenció quan van parlar del dualisme, és un tema molt interessant i que vaig estudiar a Filosofia de 2º de Batxillerat en l'autor Descartes, i com que disponc d'informació m'ha paregut interessant compartir-la. M'agradaria fer una petita introducció als vídeos, només dir que Descartes fa referència al dualisme entre la seua ment i el seu cos defensant sempre que la seua essència és només el cogito (pensament). Defineix l'ànima coma substància pensant no extensa i el cos com a substància extensa no pensant. En els inicis de la reflexió filosòfica, especialment a partir de la filosofia de Plató i d'Aristòtil, i accentuat pel cristianisme i les religions monoteistes, la concepció dominant va ser la pròpia d’un dualisme basat en la distinció entre cos i ànima, reservant-se per a aquesta darrera les propietats específicament mentals. Aquest dualisme va ser reformulat per Descartes, per a qui hi ha una absoluta distinció entre el cos, que es comporta com una màquina, i l’esperit, que és immaterial. Per explicar la relació entre els processos corporals i els anímics, Descartes va recórrer a una hipotètica interacció que, segons ell, es realitzaria a través de la glàndula pineal. VÍDEOS

Cos Comunicatiu

Tot just després d'haver vist una imatge que representava, segons Frank (1995 : 95), un cos "Comunicatiu" caracteritzat per donar-se a veure com és realment el cos d'eixa persona sense cap tipus de vergonya o sense ninguna por a pensar què és el que pensa la gent, amb l'objectiu de buscar "agermanar-se" amb els què són igual que ella en aquest cas. El què vull dir en realitat és que qualsevol altre dia passat que no fos hui havera vist aquesta foto no li hauria pogut traure cap tipus de significat, sols hauria pogut pensar: "quin valor!" o ni inclòs això, aleshores aquest pensament s'haguera quedat mancat. No sé si ha sigut casualitat o què, però el que sí se és que aquesta xica ha mostrat el seu cos a tot el món a través de les xarxes socials sense por de res, i a més a més ens podem adonar que aquesta foto ha sigut treta en la Plaja, lloc públic ple de gent!! Exhibicionisme o valor??...