L'últim tema que hem donat ha sigut "La ètica i el canvi", i em va cridar l'atenció la semana passada l'entrada que va fer el professor sobre un judici sintètic
a priori, que Kant anomena Imperatiu Categòric: és una norma interioritzada que hem de cumplir perquè creguem que per sí mateixa és bona, es caracteritza perquè amb ella no aconseguim cap fi, o siga que no obtenim res a canvi. "Implica respectar als demés com a persones i no com a objectes" diu Kant, i a més, per tractar d'explicar la conducta racional humana distingeix l'home com a
Fenòmen i com a Noumen, tot relacionat amb el coneixement i la manera de veure les coses, segons Kant.
On volia arribar amb açò és a una pregunta que es fa el filòsof Immanuel Kant, i és: "Què tenim dret a esperar?"
Sense pensar molt podríem dir que el volem és aconseguir la felicitat, ser feliços...això seria perfecte, però ell va més enllà i diu que com a éssers morals que som no sols aspiraríem a això, sinó a la dignitat, " es tracta de ser dignes de ser feliços". Dit açò podríem relacionar-ho amb moltes ideologies, ell fa referència a la felicitat i la justícia, però clar, és impossible... és un ideal moral que ell crea per a "millorar" la situació de la seua època!
Bé, ja vos he contat un grà d'arena de tota la què hi ha al món sencer de la filosofia d'aquest autor. Simplement era una mera introducció filosòfica, ja que ho havia vist oportú per introduïr la seua pregunta, però adaptada al nostre cas, al cas dels estudiants de Educació del Moviment de 2º de FCAFE:
"Què tenim dret a esperar (d'aquesta assignatura)?"
La veritat és que parlar de "tindre dret" comporta una resposta molt rigurosa. Però...
La meua experiència d'aquesta assignatura al principi del quadrimestre va ser, com diria Kant, "Anar a les palpentes", tantejar-ho tot, llegint i observant què fer per a poder dur-la al dia com forme he pogut.
El fet de que l'assignatura es diguera EDUCACIÓ del moviment ja em motivava, ja que és al què realment em vull dedicar. No obstant això, les primeres classes les quals ens adaptàvem no em donaren molt bones bibracions, em pareixia molt extranya i a la vegada intrigant, amb activitats diferents a les realitzades en assignatures ja cursades... Però pensí, ja m'adaptaré, vull fer l'avaluació continua què és el que realment em duu al dia i em fa aprendre més, i efectivament, una vegada tantejat el blog i agafar-li el gust a eixes activitats grupals em vaig donar compte de què sí era el què necessitava, un assignatura diferent, amb innovacions, una assignatura en la què entre a classe i no se com va a ser la pròxima, no se el què m'espera, una assignatura que requereix de mi una implicació ( i no vaig a dir diària perquè mentiria, almenys per mi), però sí setmanal, que em demanava que totes les setmanes fera alguna cosa de profit, llegir altres blogs, publicar noves entrades, aprendre noves coses (valors, ideologies, la forma d'educar i aprendre, etc....).
Així que, què esperem? esperem el que cadascú vol, depenent de la seua implicació i interès cap a l'assignatura, i el què realment esperava era interessar-me més per l'educació Vos anime a que no espereu el què no voleu esperar, sinó que espereu el què esteu dispostos a esperar i a aprendre! És una altra manera d'aconseguir motivar-se pel què realment ú vol.
"...L'EXPERIÈNCIA MATEIXA ÉS UNA FORMA DE CONEIXEMENT QUE EXIGEIX ENTENIMENT...!!" I.Kant
.jpg)
.jpg)
