CONCEPCIONS SOCIOCULTURALS

Aquest treball l'hem realitzat entre els quatre amb l'objectiu de mostrar la concepció del cos en tres cultures diferents. Sí que és deveres que no pertenèixen a la mateixa època, però no ho considerem un error, sols volíem que es notara més la diferència, i a més que cultures hi ha un grapat de milions... Hem escollit l'època mediaval perquè ens ha semblat interessant exposar les armadures i aquell tipus de roba. Hem escollit les tribus africanes perquè contrarresta moltíssim el tercer aspecte a analitzar, l'època capitalista actual, que és on personalment m'interesarien algunes opinions. A més, aquestes tres prespectives les hem relacionat amb l'hàbitat corresponent, cosa que dóna molt què pensar. Hem estat parlant amb el professor i a ell li ha vingut al cap una pregunta: "Depèn el lloc on vivim amb el cos que tenim?" És a dir, si vivim en un lloc o en un altre el nostre cos s'amolda a aquest? Ens guiem per la cultura en què vivim o, més bé,seguim el nostre instint? I...aquest instint de què depen, del que hem estat envoltats al llarg de la nostra vida? En fi, que després de la nostra exposició en més d'aclarir dubtes n'hem creat de nous, i que m'agradria que intervinguéreu.

Dualisme Cartesià

Al principi de l'article: "Pérez Samaniego, V. y Sánchez Gómez, R. (2001). Las concepciones sociales del cuerpo y su influencia en el currículum de la Educación Física. Lecturas. Educación Física y Deportes, 33" em cridà molt l'atenció quan van parlar del dualisme, és un tema molt interessant i que vaig estudiar a Filosofia de 2º de Batxillerat en l'autor Descartes, i com que disponc d'informació m'ha paregut interessant compartir-la. M'agradaria fer una petita introducció als vídeos, només dir que Descartes fa referència al dualisme entre la seua ment i el seu cos defensant sempre que la seua essència és només el cogito (pensament). Defineix l'ànima coma substància pensant no extensa i el cos com a substància extensa no pensant. En els inicis de la reflexió filosòfica, especialment a partir de la filosofia de Plató i d'Aristòtil, i accentuat pel cristianisme i les religions monoteistes, la concepció dominant va ser la pròpia d’un dualisme basat en la distinció entre cos i ànima, reservant-se per a aquesta darrera les propietats específicament mentals. Aquest dualisme va ser reformulat per Descartes, per a qui hi ha una absoluta distinció entre el cos, que es comporta com una màquina, i l’esperit, que és immaterial. Per explicar la relació entre els processos corporals i els anímics, Descartes va recórrer a una hipotètica interacció que, segons ell, es realitzaria a través de la glàndula pineal. VÍDEOS

Cos Comunicatiu

Tot just després d'haver vist una imatge que representava, segons Frank (1995 : 95), un cos "Comunicatiu" caracteritzat per donar-se a veure com és realment el cos d'eixa persona sense cap tipus de vergonya o sense ninguna por a pensar què és el que pensa la gent, amb l'objectiu de buscar "agermanar-se" amb els què són igual que ella en aquest cas. El què vull dir en realitat és que qualsevol altre dia passat que no fos hui havera vist aquesta foto no li hauria pogut traure cap tipus de significat, sols hauria pogut pensar: "quin valor!" o ni inclòs això, aleshores aquest pensament s'haguera quedat mancat. No sé si ha sigut casualitat o què, però el que sí se és que aquesta xica ha mostrat el seu cos a tot el món a través de les xarxes socials sense por de res, i a més a més ens podem adonar que aquesta foto ha sigut treta en la Plaja, lloc públic ple de gent!! Exhibicionisme o valor??...