REFLEXIÓ DE L'EXÀMEN!

Em pareix interessant comentar el què hem fet hui a classe, a l'hora pràctica, la part exposada de l'exàmen, ja que personament no vull parlar de l'exàmen teòric, què crec que l'hem fet més que res perquè el professor volia saber la nostra opinió i a banda crear un poc de política entre nosaltres, no sé, pense que aquesta sessió que ha fet tenia un fonament filosòfic dens, o almenys m'ho ha paregut a mi (com el què parlàrem del Dualisme o la peculiaritat de les Matemàtiques... molt platònic tot)!

En fi, anem al gra, aquesta activitat, com bé ha dit un company a classe, a banda de expossar voluntàriament té un component de retroalimentació del llibre. Osiga, que a banda de la nostra prespectiva del llibre què li hem donat en el seu moment, hem tingut altres prespectives, què sinceramnet han estat molt interessants. I a arrel d'açò se m'ha vingut una cosa que voldria dir, i és que, per a mi, en les exposicions han hagut massa moments gràfics i massa pocs teòrics, no sé si m'explique, i parle per mi també! Sols han hagut tres companys que s'han dignat a reflexionar sobre una part del llibre o tot, almenys breument, que em pareix més elaborat. Per altra banda, els altres grups s'han dedicat a represenar algunes escenes del llibre, unes millors que altres, però al i al cap ens em pegat algunes rises, que de tant en tant no van malament, però pense que com a exposició per a examinar...mmm...m'ha mancat!

UNA PETITA, PERÒ GRANDIOSA EDUCADORA!

Aquest curtmetratge a banda de ser preciós mostra la vida de Maria, una xiqueta que es preocupa per ensenyar a un nen discapacitat a viure. I finalment ella se n'adona que el seu futur ja està escrit. (No vos vull avançar més, mireu el vídeo, val la pena!)

El treball de la professora deu de ser molt dur, però a la vegada fascinant pels gestos què observa que fa Maria en front a un nen discapàcitat.
I què penseu de Maria? Amb tan sols ser una xiqueta molt menuda ja està ensenyant al nen a moure's, a que intente parlar, a llegir, a fer esport, a divertir-se, a disfrutar de la vida, a que jugue amb ella o altres companys... ella mai es rendeix, té la mínima esperança de que algun dia ell ho aconseguisca, i efectivament ell aconsegueix menejar la cama per colpejar un baló. Maria estava ja molt contenta fins què ocorre la desgràcia.... En fi, un final molt tràgit però a la vegada molt simbòlic per La Corda! Fascinant...
És increïble la vocació que mostra Maria per ensenyar, per a veure que hi haja resultats positius, per lluitar pels seus alumnes i per comprendre que l'educació és un món molt difícil, però que et transmet el millor de la vida i que aprèn a autorrealitzar-se.

El moviment i la música!

Hola, bon dia! Ja fa temps que em ronda aquesta idea pel cap, relacionar el moviment amb la música. Però primer voldria deixar constància de què existeix "El moviment musical": que és cadascuna de les parts en què es divideixen un nombre de formes i gèneres de la música instrumental des del S.XVII. Per exemple, "Les quatre estacions de Vivaldi" està composta per quatre concerts que a la vegada es divideixen en tres moviments cadascú. O siga, que es pot dir que la majestuaosa obra de Vivaldi està composta per 12 moviments.

No obstant això, com ho podríem relacionar? La música, l'art que relaciona el so amb els silèncis de manera fascinant, amb el moviment, un procés amb el què els elements canvien de posició o d'orientació en l'espai? La clau està en que la música ens produeix canvis de trajectòria del nostre cos. Mireu aquest vídeo:

Observem que uns nens estan ballant al compàs, o almenys es deixen dur per aquesta música instrumental. La música ens transmet unes sensacions que ens fan moure innatament. Sentim música i el nostre estat d'ànim canvia, ja siga per a bo o per a mal, i es produeix un canvi psicològic que fa que ho exterioritzem amb el propi cos. Depenent del tipus de persona, dels gustos de cadascú, de l'època, de la situació sentimental, etc... els gustos musicals varien en cada subjecte i s'exterioritzen de maneres diferents. Una música més extrovertida, dura, ràpida produirà en el cos moviments ràpids, àgils, agresius... ací la motivació juga un gran paper! En canvi una música més tranquila i  lenta, on les instruments elèctrics no participen produirà en el cos més tranquilitat, serenitat...i ací hi juga la relaxació!
Com he dit, tot açò és molt subjectiu, pose un exemple: jo senc música Heavy i de vegades m'exita molt i em produeix nerviosisme i és el què realment m'agrada. Però de vegades em senc com enfadat amb la societat i aquesta és l'unica música que aconsegueix relaxar-me...

En conclusió, hi ha milers de tipus musicals i a cadascú els pot agradar un o altre, el cas és que siga el què siga, la música que ens agrada i ens motiva produirà moviments en el nostre cos. És curiós que un conjunt de sons coordinats que entren a la vegada pel sentit de l'oida faja que la posició del cos de l'ésser humà canvie.

Aprenem a l'Educació Física?

Hi ha educadors bons i educadors mals? En què ens basem per a diferenciar-los? Pot ser que el prejudicis ens fajen posar-los a una banda o a l'altra? Per exemple, el mateix professor a mi em pot semblar meravillós mentre que per a una altra persona no! De què dependrà açò?

Totes aquestes qüestions són les que ens hem preguntat hui a classe i que anirem esbrinant al llarg del tema. Pense que tot açò és molt subjectiu i que hi ha moltes variables que analitzar. M'ha semblat atrevit parlar-ne ja, després de la primera classe d'aquest tema, però m'agradaria fer una petita reflexió sobre què s'apren a l'E.F. ja que a classe ens hem preguntat si en els nostres 12 anys escolars amb eixa assignatura hem aprés alguna cosa. Tot i que en E.F no ens han donat fundaments teòrics per a aprendre conceptes, teories, definicions, etc... els professors SÍ que els han tingut en compte. Jo ho definiria com a ensenyaments més abstractes, que els alumnes no se n'adonen de que aprenen però en realitat estan desenvolupant el seu cos en cada sessió d'E.F. Em pareix pèssim que si ens pregunten què em aprés en aquestes classes i responem: res, a correr, a jugar al "pilla pilla"... I que hi ha de les tècniques d'alguns esports com poden ser la Pilota Valenciana, el Bàsquet, el Volei, Atletisme, etc...? I de la relació entre els companys, la solidaritat, la socialització, la motivació i satisfacció corporal que ens dona fer esport? què hi ha de les excursions a les muntanyes, aprendre sobre les rutes i l'ubicació, aprendre sobre la naturalessa...? I què me digueu del Test de Cooper, la Course Navette, Ruffini, el Interval Trainning...? Tot açò té una base teòrica que els nens no aprecien però que sí aprenen. Sempre no s'apren llegint i estudiant, hi ha que tindre en compte l'aprenentatge pràctic, què per a mi a banda de ser molt important és molt útil. Jo el definiria com un ensenyament simple d'entendre i eficaç amb els resultats. La seua aplicació sí que pot ser més costosa en alguns àmbits concrets. En definitiva, independentment del mal o bon professor que ú puga ser, si hi ha una persona que ensenya almenys hi ha una que apren. Hi ha una intensió educativa. En el cas de l'E.F majoritàriament tots aprenem en qualsevol classe, alguns més que altres, simplement que no sabem apreciar-ho. Açò és una meua opinió com una altra, i que per descomptat pot variar.