El treball de la professora deu de ser molt dur, però a la vegada fascinant pels gestos què observa que fa Maria en front a un nen discapàcitat.
I què penseu de Maria? Amb tan sols ser una xiqueta molt menuda ja està ensenyant al nen a moure's, a que intente parlar, a llegir, a fer esport, a divertir-se, a disfrutar de la vida, a que jugue amb ella o altres companys... ella mai es rendeix, té la mínima esperança de que algun dia ell ho aconseguisca, i efectivament ell aconsegueix menejar la cama per colpejar un baló. Maria estava ja molt contenta fins què ocorre la desgràcia.... En fi, un final molt tràgit però a la vegada molt simbòlic per La Corda! Fascinant...
És increïble la vocació que mostra Maria per ensenyar, per a veure que hi haja resultats positius, per lluitar pels seus alumnes i per comprendre que l'educació és un món molt difícil, però que et transmet el millor de la vida i que aprèn a autorrealitzar-se.
XIIICS!!! QUE EL VÍDEO NO ES VEU, NO SÉ PER QUIN MOTIU, VOS DEIXE ACÍ EL LINK DEL YOU TUBE: https://www.youtube.com/watch?v=zFs1uUMHTBw
ResponEliminaA mi entender, relaciono esto con la metáfora de Daniel Pennac de las golondrinas en su libro de Mal de Escuela. María expresa ya desde muy temprana edad a la perfección la actitud incansable de un profesor por intentar hacerle aprender a ese "zoquete" que de alguna forma se ve en esa situación, por desgracia, sin querer ser ese "zoquete", del que habla Pennac en su libro, que con su discapacidad le inhabilita para poder seguir el ritmo normal de la clase y de los chicos y chicas de su edad. Al final como muestra el vídeo, en María sale a relucir su incansable ímpetu por reanimar a las golondrinas aturdidas por el poste, además de su vocación por la enseñanza.
ResponEliminaTe felicito por el vídeo y tu reflexión, Manu!
Moltes gràcies Carles!
Elimina