Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 3 de març del 2014

Aprenem a l'Educació Física?

Hi ha educadors bons i educadors mals? En què ens basem per a diferenciar-los? Pot ser que el prejudicis ens fajen posar-los a una banda o a l'altra? Per exemple, el mateix professor a mi em pot semblar meravillós mentre que per a una altra persona no! De què dependrà açò?
Totes aquestes qüestions són les que ens hem preguntat hui a classe i que anirem esbrinant al llarg del tema. Pense que tot açò és molt subjectiu i que hi ha moltes variables que analitzar. M'ha semblat atrevit parlar-ne ja, després de la primera classe d'aquest tema, però m'agradaria fer una petita reflexió sobre què s'apren a l'E.F. ja que a classe ens hem preguntat si en els nostres 12 anys escolars amb eixa assignatura hem aprés alguna cosa. Tot i que en E.F no ens han donat fundaments teòrics per a aprendre conceptes, teories, definicions, etc... els professors SÍ que els han tingut en compte. Jo ho definiria com a ensenyaments més abstractes, que els alumnes no se n'adonen de que aprenen però en realitat estan desenvolupant el seu cos en cada sessió d'E.F. Em pareix pèssim que si ens pregunten què em aprés en aquestes classes i responem: res, a correr, a jugar al "pilla pilla"... I que hi ha de les tècniques d'alguns esports com poden ser la Pilota Valenciana, el Bàsquet, el Volei, Atletisme, etc...? I de la relació entre els companys, la solidaritat, la socialització, la motivació i satisfacció corporal que ens dona fer esport? què hi ha de les excursions a les muntanyes, aprendre sobre les rutes i l'ubicació, aprendre sobre la naturalessa...? I què me digueu del Test de Cooper, la Course Navette, Ruffini, el Interval Trainning...? Tot açò té una base teòrica que els nens no aprecien però que sí aprenen. Sempre no s'apren llegint i estudiant, hi ha que tindre en compte l'aprenentatge pràctic, què per a mi a banda de ser molt important és molt útil. Jo el definiria com un ensenyament simple d'entendre i eficaç amb els resultats. La seua aplicació sí que pot ser més costosa en alguns àmbits concrets. En definitiva, independentment del mal o bon professor que ú puga ser, si hi ha una persona que ensenya almenys hi ha una que apren. Hi ha una intensió educativa. En el cas de l'E.F majoritàriament tots aprenem en qualsevol classe, alguns més que altres, simplement que no sabem apreciar-ho. Açò és una meua opinió com una altra, i que per descomptat pot variar.

4 comentaris:

  1. Jo també pensé que la EF és valuosa. Si no, què faria açiPer aixó crec que és fonamental que sapigam explicar per què. Estic dacord i en desacord amb tú. Dacord en que no tot (el que és valuos) s'apren llegint. I en desacord en que sí hi ha una persona que ensenya i a un altura que apren. La relació entre ensenyar i aprender no és tan sencilla. Ja tendrem oportunitat de parlar d'aixó.

    ResponElimina
  2. També caldria dir, al meu pensament, que el profesor també apren durant l'ensenyança amb els seus alumnes. Va adquirint, de les conductes d'aquets alumnes nous coneixements que li serviran en un futur inclús en el mateix present per a seguir unes pautes en la forma de donar les classes.
    P.D: com a opinió personal... bonisim el post! Has respost a algunes preguntes que no es respongueren en classe. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això també és molt interessant, cada expeiència que té un professor amb els alumnes li serviran per a després millorar possibles errors.
      I gràcies Vicent!!!

      Elimina