Dualisme Cartesià

Al principi de l'article: "Pérez Samaniego, V. y Sánchez Gómez, R. (2001). Las concepciones sociales del cuerpo y su influencia en el currículum de la Educación Física. Lecturas. Educación Física y Deportes, 33" em cridà molt l'atenció quan van parlar del dualisme, és un tema molt interessant i que vaig estudiar a Filosofia de 2º de Batxillerat en l'autor Descartes, i com que disponc d'informació m'ha paregut interessant compartir-la. M'agradaria fer una petita introducció als vídeos, només dir que Descartes fa referència al dualisme entre la seua ment i el seu cos defensant sempre que la seua essència és només el cogito (pensament). Defineix l'ànima coma substància pensant no extensa i el cos com a substància extensa no pensant. En els inicis de la reflexió filosòfica, especialment a partir de la filosofia de Plató i d'Aristòtil, i accentuat pel cristianisme i les religions monoteistes, la concepció dominant va ser la pròpia d’un dualisme basat en la distinció entre cos i ànima, reservant-se per a aquesta darrera les propietats específicament mentals. Aquest dualisme va ser reformulat per Descartes, per a qui hi ha una absoluta distinció entre el cos, que es comporta com una màquina, i l’esperit, que és immaterial. Per explicar la relació entre els processos corporals i els anímics, Descartes va recórrer a una hipotètica interacció que, segons ell, es realitzaria a través de la glàndula pineal. VÍDEOS