Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 2 de juny de 2014

POEMA D'ACOMIADAMENT!!



A "EDUCACIÓ DEL MOVIMENT"
LI FAIG UN ACOMIADAMENT,
UNA ASSIGNATURA POC EXTENSA HA SIGUT,
TOT I AIXÒ DE SAVIESA M'HA CONTINGUT.
I, A MÉS A MÉS...

UN PROFESSOR QUÈ ENS FÈIA PENSAR,
UN PROFESSOR QUÈ ENS FÈIA IMPROVISAR,
I UN PROFESSOR QUÈ ENS FÈIA CREAR...
SÍ, PINTA TOT DE COLOR ROSA,
I DELS "MALS INSTANTS"? ON QUEDA LA COSA?
PERÒ DEIXEM ELS INOPORTUNS MOMENTS BEN LLUNY,
SIGA CAS QUE NO FOS DE BON GUST.

NO, NO HAN SIGUT HORES "MALGASTADES"
SINÓ, MÉS BÉ, MINUTS MOLT CONDIDORS,
MINUTS LLARGS I MINUTS CURTS QUE DES DE LLAVORS
M'ENRECORDARÉ, FINS I TOT, FENT LES MIGDIADES.

PERQUÈ L'IMPORTANT DE TOT AÇÒ ÉS QUÉ...
APRENDRE NO ÉS APRENDRE,
ENSENYAR TAMPOC ÉS ENSENYAR,
PERÒ TOT EL QUE HE APRÈS

EN UN PRÒXIM FUTUR SERÀ ATÈS!


dilluns, 26 de maig de 2014

Per a no perdre el fil: "Una mena de reflexió esportiva entre SEXES, amb arguments poc mmm...elaborats?, i una tesi subliminal" Sí, algo extrany...

Al llarg de la història, podríem dir que "moltes veus" deien que les dones eren diferents dels homes, inferiors, dependents. Sempre s’ha dit que l’home és fort i la dona dèbil. Açò ha funcionat gairebé com una"llei de la naturalesa". Un d'aquests límits, per exemple, ha estat la norma cultural que li ha negat a la dona l'oportunitat d'aconseguir l'òptim desenvolupament físic. Però hem evolucionat, normal!!

És veritat que pel que fa a la capacitat intel·lectual la dona ha arribat als mateixos càrrecs de responsabilitat en els centres de decisió que els homes. Amb poc de temps, hem vist com la dona s'incorporava a àmbits que abans dominaven els homes. Des del món de la política fins a àmbits de la cultura i de l'esport.

Poc a poc les dones han anat formant-se més esportivament fins que en moltes proves ja ens superen als homes (OJOOOOOOOOO!! "LO NUNCA VISTO!!"). Vinga va, no hi ha que dir mai que uns són inferiors a altres. Em d’aprendre a que tots o almenys quasi tots som capaços de realitzar qualsevol activitat física o esportiva. Hem d’assumir que pot haver moltíssima competència entre homes i dones i que no hem jutjar mai al sexe quan estem parlant d’activitats físiques. Podem truare arguments en que les dones tenen molts premis en bones posicions en diversos esports, però no anem a aprofundir tant...

Tot i així sí que hi ha diferències biològiques i fisiològiques entre homes i dones que cal destacar.
1. Les dones tenen menys musculació. En canvi tenen més greix corporal, en el glutis. Aquesta diferència afecta a la força muscular.
2. El volum pulmonar és un 10% menys en dones que en homes del mateix tamany i edat. Aquesta diferència afecta a la menor capacitat de consum d'oxigen.
3. Hi ha problemes que pot patir la dona esportista i que constitueixen una diferència no comparable amb l'home. Tot i això, sempre hi haurà excepcions.

És veritat que l'esport d'èlit femení porta anys d'endarreriment en comparació amb l'esport masculí. La causa d'aquesta situació, pot ser evident si mirem l'evolució de la dona en la disciplina esportiva, com ja hem vist. La incorporació de la dona en el món de la competició ha estat relativament recent, és per això que és ara quan algunes de les millors esportistes mundials estan aconseguint assolir i sobrepassar marques i rècords que fa 30 o 40 anys havien aconseguit els homes.


En tot açò vull dir, que les dones poden fer igual esport que els homes, per exemple a la Pilota Valenciana; un esport nascut a València, molt amat per aquests i que atrau a molts joves; aquest té moltes modalitats, diversitat de maneres de jugar, més dures o més complexes, però tot i això encara que pot haver diversos nivells amb els homes que amb les dones, tots hi podem participar amb aquest esport i només així prendrem consciència que l'esport femení ha de ser tan o més valorat que el masculí.                                 

dimarts, 20 de maig de 2014

GRÀFICAMENT DIFERENTS, SIGNIFICATIVAMENT IGUALS?

Després de fer per segona vegada el dibuix de: "L'educació el moviment i jo", m'he donat compte que pareixia que havia dibuixat tot el contrari...què m'haurà fet pensar de manera diferent?

Mireu el primer dibuix:
Es veu com un entrenador/professor d'e.f ensenya com s'ha de fer "X" habilitat física, o la manera d'entrenar qualsevol activitat tècnica. En fi, el què fan els nens no és l'important, sinó que es presenta l'entrenador instruïnt, i a més dalt apareix un llibre tatxat, com dient :prohibit!

I ara mireu el segon dibuix:
És un professor/entrenador corrent, però no té cos ni cap, aquest és un llibre, totalment al contrari del primer dibuix (que apareix tatxat). Per què m'ha vingut al cap aquesta contradicció (si es pot dir així, és clar!)? Què m'ha fet canviar d'idea (si és que he canviat)?

Bé, el que jo pense és que en el primer dibuix, el què pretenia explicar és que a la pràctica física amb els nens no s'ha de donar teoria, no se'ls ha de donar cap mena d'apunts ni llibres per a aprendre els fonaments de l'e.f, per això ja estem els professors, sinó que han de jugar, divertir-se i aprendre noves habilitats motrius que són fonamentals per al dia a dia i que ajuden al desenvolupament del cos d'aquestos nens.
Per altra banda en el segon dibuix tenim tot el contrari, en més d'un llibre prohibit, tenim un cos de llibre, per què es preguntareu... Doncs bé, no es que siga el contrari que l'altre dibuix, en absolut, sinó que ho he enfocat d'una altra prespectiva, i és que per a ser un bon professor o entrenador no serveix sols que t'agrade l'esport, no serveix sols que tingues vocació... sinó que darrere de cadascun d'aquests hi ha unes bases metodològiques molt fortes, hi ha uns coneixements brutals en quant a l'àmbit en què ens trobem, hi ha hores de sacrifici, hores estudiades, hores sentades sense poder fer esport i formar-te per a poder ser algú en un futur, etc... 
Per a que després diguen que no anem preparats. No parlem sols de aprovar el Grau, sinó que després ens esperen masters, opocicions si tenim l'oportunitat, investigacions, etc... OBRIU L'ULL JA!!

En fi, dibuixos molt diferents amb el mateix significat, no?


dilluns, 19 de maig de 2014

ANAR A LES PALPENTES

L'últim tema que hem donat ha sigut "La ètica i el canvi", i em va cridar l'atenció la semana passada l'entrada que va fer el professor sobre un judici sintètic a priori, que Kant anomena Imperatiu Categòric: és una norma interioritzada que hem de cumplir perquè creguem que per sí mateixa és bona, es caracteritza perquè amb ella no aconseguim cap fi, o siga que no obtenim res a canvi. "Implica respectar als demés com a persones i no com a objectes" diu Kant, i a més, per tractar d'explicar la conducta racional humana distingeix l'home com a Fenòmen i com a Noumen, tot relacionat amb el coneixement i la manera de veure les coses, segons Kant.
On volia arribar amb açò és a una pregunta que es fa el filòsof Immanuel Kant, i és: "Què tenim dret a esperar?"
Sense pensar molt podríem dir que el volem és aconseguir la felicitat, ser feliços...això seria perfecte, però ell va més enllà i diu que com a éssers morals que som no sols aspiraríem a això, sinó a la dignitat, " es tracta de ser dignes de ser feliços". Dit açò podríem relacionar-ho amb moltes ideologies, ell fa referència a la felicitat i la justícia, però clar, és impossible... és un ideal moral que ell crea per a "millorar" la situació de la seua època!
Bé, ja vos he contat un grà d'arena de tota la què hi ha al món sencer de la filosofia d'aquest autor. Simplement era una mera introducció filosòfica, ja que ho havia vist oportú per introduïr la seua pregunta, però adaptada al nostre cas, al cas dels estudiants de Educació del Moviment de 2º de FCAFE:

"Què tenim dret a esperar (d'aquesta assignatura)?"
La veritat és que parlar de "tindre dret" comporta una resposta molt rigurosa. Però...
La meua experiència d'aquesta assignatura al principi del quadrimestre va ser, com diria Kant, "Anar a les palpentes", tantejar-ho tot, llegint i observant què fer per a poder dur-la al dia com forme he pogut.
El fet de que l'assignatura es diguera EDUCACIÓ del moviment ja em motivava, ja que és al què realment em vull dedicar. No obstant això, les primeres classes les quals ens adaptàvem no em donaren molt bones bibracions, em pareixia molt extranya i a la vegada intrigant, amb activitats diferents a les realitzades en assignatures ja cursades... Però pensí, ja m'adaptaré, vull fer l'avaluació continua què és el que realment em duu al dia i em fa aprendre més, i efectivament, una vegada tantejat el blog i agafar-li el gust a eixes activitats grupals em vaig donar compte de què sí era el què necessitava, un assignatura diferent, amb innovacions, una assignatura en la què entre a classe i no se com va a ser la pròxima, no se el què m'espera, una assignatura que requereix de mi una implicació ( i no vaig a dir diària perquè mentiria, almenys per mi), però sí setmanal, que em demanava que totes les setmanes fera alguna cosa de profit, llegir altres blogs, publicar noves entrades, aprendre noves coses (valors, ideologies, la forma d'educar i aprendre, etc....).
Així que, què esperem? esperem el que cadascú vol, depenent de la seua implicació i interès cap a l'assignatura, i el què realment esperava era interessar-me més per l'educació Vos anime a que no espereu el què no voleu esperar, sinó que espereu el què esteu dispostos a esperar i a aprendre! És una altra manera d'aconseguir motivar-se pel què realment ú vol.



"...L'EXPERIÈNCIA MATEIXA ÉS UNA FORMA DE CONEIXEMENT QUE EXIGEIX ENTENIMENT...!!"   I.Kant




dilluns, 12 de maig de 2014

L'ÉSSER HUMÀ ÉS L'ÚNIC ANIMAL QUE ENTROPESA DUES VEGADES AMB LA MATEIXA PEDRA!!

Hui a classe hem parlat del què és el canvi. Hem dit que "el canvi és inherent a la educació del moviment", hem dit que tot aquell canvi el realitzem per a millorar i no tornar a equivocar-se, per a avançar i no "estancar-se", per a progresar, etc...
Sí, hi estic completament d'acord, però m'ha vingut al cap una dita; i és que "L'ésser humà és l'únic animal que entropesa dues vegades amb la mateixa pedra!!"


L'ésser humà, cegat per la seua suposada inteligència, sol caure dues, o el què és més, o més vegades en el mateix error. Cosa que, per exemple, quan un gos passa per un lloc qe li produeix dolor, ja no hi torna a passar. Açò per què???

Moltes vegades, depenent del tipus de persona, l'error pot afectar d'una o altra manera. O bé et fa canviar per a millor, o bé t'enfonses en aquest, pensant que ja no pots fer-ho, o que no pots millorar... és açò el què ens caracteritza com a éssers racionals, que som capaços d'analitzar els errors i tindre la capacitat de millorar-los, i sols així deixem de ser eternament petits. Repeteixc: "el canvi és inherent a la educació"!

Deduïm, doncs, que en l'aprenentatge hauríem de desobeïr aquella veu que ens diu "no ho tornaré a repetir, total m'ha de eixir malament, com sempre"!! I el per què és molt fàcil, cada error que cometem ens aportarà nous coneixements, què són els que ens fan dia a dia més intel·ligents.

QUINA PARADOXA, NO??



dilluns, 5 de maig de 2014

PRIMES PRIMES COM LES PLUMES!

La ideologia què estic tractant és el Mesomorfisme. És una ideologia de la forma corporal asociada als homes amb unes característiques corporals o físiques atlètiques, musculoses, etc... El cas no és aquest sinó la ideologia contraria( la de les dones) ja que ho vaig trobar interessant perquè si ens fixem és el què vegem dia a dia en les xiques de hui en dia i açò pot desencadenar en algunes enfermetats. Estem parlant del culte a la primesa. En l'actualitat en què vivim, açò es vist com un mitjà per a aconseguir l'exit i la bellessa femenina, i aquestes no són concients del que pot comportar aquestes pèrdues de pes tan excessives, com pot ser la bulímia, anorèxia,etc... Hi ha investigacions que corroboren que les xiquetes adolescents ja comencen a cuidar de manera excessiva el seu cos. I em va cridar l'atenció el tema de la "dona-Barbie", hi ha molts articles que parlen sobre aquest tema i n'he trobat un que vaig a pujar-lo ací!!

Estaria bé que el llegireu i donareu la vostra opinió, és breu i va acompanyat d'un vídeo de 2 minuts on podeu trobar-se amb noies com aquesta de la foto.

dijous, 24 d’abril de 2014

LES ENTRADES SENCILLES/DINÀMIQUES TAMBÉ FAN PENSAR!!

En la imatge que hi apareix a acontinuació, hi ha o no hi ha moviment? Els colors i la seua disposició juguen amb el nostre coneixement? Si ens fixem sols amb el color blanc, o negre, què és el que està ocurrint?
Després d'estar rumiant una estona, heu tret alguna conclusió? Si heu pensat qualsevol cosa, una idea, el què siga, conteu-m'ho, m'interessa!