Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 2 de juny de 2014

POEMA D'ACOMIADAMENT!!



A "EDUCACIÓ DEL MOVIMENT"
LI FAIG UN ACOMIADAMENT,
UNA ASSIGNATURA POC EXTENSA HA SIGUT,
TOT I AIXÒ DE SAVIESA M'HA CONTINGUT.
I, A MÉS A MÉS...

UN PROFESSOR QUÈ ENS FÈIA PENSAR,
UN PROFESSOR QUÈ ENS FÈIA IMPROVISAR,
I UN PROFESSOR QUÈ ENS FÈIA CREAR...
SÍ, PINTA TOT DE COLOR ROSA,
I DELS "MALS INSTANTS"? ON QUEDA LA COSA?
PERÒ DEIXEM ELS INOPORTUNS MOMENTS BEN LLUNY,
SIGA CAS QUE NO FOS DE BON GUST.

NO, NO HAN SIGUT HORES "MALGASTADES"
SINÓ, MÉS BÉ, MINUTS MOLT CONDIDORS,
MINUTS LLARGS I MINUTS CURTS QUE DES DE LLAVORS
M'ENRECORDARÉ, FINS I TOT, FENT LES MIGDIADES.

PERQUÈ L'IMPORTANT DE TOT AÇÒ ÉS QUÉ...
APRENDRE NO ÉS APRENDRE,
ENSENYAR TAMPOC ÉS ENSENYAR,
PERÒ TOT EL QUE HE APRÈS

EN UN PRÒXIM FUTUR SERÀ ATÈS!


2 comentaris:

  1. A canvi, un altre de CAvafis, que per a mi reflexa la idea de que estem sempre en proces, que estem per arrivar. Espere que hagis aprés que volen dir les Itaques!:

    Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
    has de pregar que el camí sigui llarg,
    ple d'aventures, ple de coneixences.
    Has de pregar que el camí sigui llarg.
    Que siguin moltes les matinades d'estiu
    que, amb quina delectança, amb quina joia!
    entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
    i vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
    per aprendre i aprendre dels que saben.

    Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
    Has d'arribar-hi, és el teu destí.
    Però no forcis gens la travessia.
    És preferible que duri molts anys
    i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
    ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
    sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

    Ítaca t'ha donat el bell viatge.
    Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
    Res més no té que et pugui ja donar.

    I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
    Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
    ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

    ResponElimina