LES ENTRADES SENCILLES/DINÀMIQUES TAMBÉ FAN PENSAR!!

En la imatge que hi apareix a acontinuació, hi ha o no hi ha moviment? Els colors i la seua disposició juguen amb el nostre coneixement? Si ens fixem sols amb el color blanc, o negre, què és el que està ocurrint?

Després d'estar rumiant una estona, heu tret alguna conclusió? Si heu pensat qualsevol cosa, una idea, el què siga, conteu-m'ho, m'interessa!

MORAL I ESPORT "Oooh!!"

A classe hem vist, segons Arnold i la seua prespectiva racionalista, què és el moviment educatiu i els aprenentatges intrínsicament educatius. Ell en distingeix tres (en moviment): el coneixement pràctic, l'apreciació estètica i el raonament moral. En aquesta última és on jo he investigat un poc (tot i que li hem donat més importància al conèixement pràctic i menys importància a l'apreciació estètica, m'ha paregut interesant el tema de la moral) i he trobat 3 documents que ens podrien ajudar un poc més, o almenys a agafar una idea, de què tracta la moral en l'ambit esportiu.

Per a això hem de saber què és la moral: és una disciplina humana que determina com es comporten els essers humans segons "X" normes (deures, obligacions...). A partir d'ací, les persones decideixen les categories de ser bo o dolent, just o injust, adequat o inadequat, etc... atenent als seus judicis morals.

Primer que res dir-vos que seria molt interesant que poguéreu dedicar un temps a llegir els documents que vaig a posar a continuació, se que es pot fer un poc farragós, però estan molt bé. No obstant això, podeu elegir els que vos vinga de gust i comentar-lo/los.

Primer vos pose l'entrevista, és molt curteta, fàcil de llegir, molt interesant i a més ens dóna un punt de vista més subjectiu que els altres dos documents: s'anomena "El deporte ayuda en nuestra educación moral": http://www.sport.es/es/noticias/mas-deportes/deporte-ayuda-nuestra-educacion-moral-2438879

A continuació, vos he posat un estudi basat en els dilemes sociomorals, que tracta sobre el desenvolupament moral en l'esport escolar en el context europeu (Universitat Austral de Xile, Facultat de Filosofia i Humanitats), aquest és més llarg, simplement podeu pegar una ullada de tots els sistemes d'analisi que han utilitzat i llegir un poc de què va: http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-07052010000200005

I finalment, vos pose un article de efdeportes.com de dues pàgines, que personalment l'he trobat molt interessant, i que tracta  de diluir quins són els valors educatius que l'esport escolar pot transmetre als seus alumnes.

 "el hombre, si no quiere dejar de ser hombre, debe alimentar

valores, recuperar los perdidos o avizorar otros nuevos, debe

buscar en los mismos hábitos de la sociedad cuanto de 

aprovechable y valorizador pueda sacar de ellos".

Cagigal, ¡Oh deporte! (Anatomía de un gigante).

Ací teniu: http://www.efdeportes.com/efd31/valores.htm

"QUÈ...? DE QUÈ...? QUÈ...? DE QUÈ...? QUÈ...? DE QUÈ...?"

En el que duguem de curs, l'assignatura "Educació del Moviment" m'ha anat ensenyant moltes coses, algunes més interessants i algunes altres menys. Poc a poc veig que aprenc nous conceptes que amplien el meuconeixement, però note que no vull quedar-me sols amb aixìo, sinó que em pare a buscar informació, a investigar sobre el tema, etc... Pense que el Blog és una eina molt important a l'assignatura, i és la de treballar-se molt les coses, aprofundir i donar-li sentit als temes apresos.

No sols estic aprenent el què es dona a classe, sinó, com ja he dit, coneixements extrínsecs a l'assignatura. Supose que tots donem per suposat que tot açò suporta un esforç. Qui té ganes d'aprendre, apren. No sé si m'acabe d'explicar. El què faig per a aprendre no és sols anar a classe i escoltar al professor parlar sobre el tema corresponent al dia "tal", sinó anar més enllà. Hi ha un món educatiu enorme fora de l'aula, i és ací on hem d'intervindre. Ens hem d'interesar per aprendre, ens ha de nàixer i hem de tindre VOLUNTAT per aquest interès.

Una vegada fet tot açò, els meus esforços no són en va, sinó que al pujar-ho al meu Blog els meus companys o qualsevol altra persona pot entrar-hi, llegir el què jo puje i el què m'he interessat per buscar o almenys reflexionar, i ell així aprendre de mi. Òbviamnet també ocurreix el cas contrari: entrar jo als altres blogs i "seguir aprenent".

Una vegada ja clavat en aquest "món" et preguntes: "De què m'esta servint tot açò?". Aquesta assignatura ens ha donat l'oportunitat d'aprendre d'una manera distinta a les altres (almenys a mi),  i la trobe molt interessant i dinàmica, sempre hi ha alguna entrada nova que ens pot fer aprendre coses noves. Tot açò em duu a pensar que hi ha una gran diversitat de maneres d'aprenentatge i molt interessants. A més a més, el temari que estem donant és fundamental per a dedicar-te a l'educació en un futur, que és el què realment vull. És per aquest mateix motiu el que em duu dia a dia a nous interessos personals.

Com veig que m'enrrotlle massa vaig a concluir aquest tema. El què pense de l'assignatura ja ho he dit tot, però i de mi? El meu treball i seguiment a la Comunitat Edmov almenys és continu, m'interese per molts aspectes, i els faig veure ací. No obstant això, hi ha aspectes que no els faig veure ací, i aquesta és la meua errada. Pense que podria contribuir més i aportar entrades interessants. Em talla el fet de que no puguen ser el suficientment bones, o tindre males crítiques i no bones, perquè són aspectes que m'afectarien molt. Dit açò, sí que podria fer més entrades, aprendre més i fer que aprenguen més, però com tots supose. Per tant, estic satisfet amb el meu treball, pense que hi aporte temes interesants, tot i que un poc escasos, no obstant això, sempre hi ha temps d'aplicar-se més.

MEDIOCRITAT - PROFESSIONALITAT

Després d'un temps he decidit pujar el meu assaig. He estat aquest temps llegint assaigs, assaigs que ja feia 2 anys que no llegia, assaigs bons, ben elaborats i amb bons fundaments racionals... estic parlant sempre del mateix autor, d'un mestre i professor de l'assaig valencià: Joan Fuster! Aquest és l'autor amb el qual jo m'he basat, amb la seua manera d'escriure, etc... però està prou clar, no? Ni s'asembla.... No obstant això, vos convide a llegir el meu, i si teniu l'oportunitat de llegir-ne d'ell molt millor.

QUÈ ÉS EDUCAR?

Què és educar? Aquesta gran pregunta s’obri al llibre de “El valor de educar”, on F. Savater descriu moltes possibles definicions, i molt bones, però personalment pense que no n'hi ha una concreta. L’educació és molt important per a nosaltres, tant des de que som menuts fins que envellim, la qual cosa m’ha portat a la següent pregunta: L’ensenyança pot ser autònoma? És a dir, si ens abastem nosaltres mateixos per a aprendre tot el què vulguem. Seria un propòsit impossible o factible per a tot aquell que s’ho proposara sèriament?

A molts vos vindrà a la ment la pregunta: "Aleshores per què hi ha professors?". A l’època on no n'hi havien la gent aprenia a costa del demés, hi ha que tindre en compte que la societat també ensenya. Els xiquets aprenien del dia a dia, els seus avis els ensenyaven coses per a la vida, els joves amb coneixements ja adquirits podien ensenyar noves coses als majors, o siga que hi existia un aprenentatge mutu. Per tant, aprenem pel nostre compte però, qui ens ensenya a aprendre?  Moltes vegades els professors no han estat molt ben considerats, o siga que no es valora el treball que fan dia a dia per a dur endavant a les noves generacions. Però jo dircrepe ja que des de menut he anat al col·legi i després al institut on m’han ensenyat molt. No obstant això tothom té, el què es diu, capacitat d’aprendre, i amb això podríem anar tirant però aplegaria un moment en què les coses es compliquen, en què necessitem de gent qualificada per a aprendre’n de noves, i és ací on intervé el paper de l’educació i la instrucció als alumnes, és ací on hi ha que fer-los veure a aquella gent que infravalora als professors de què sense ells no tindríem l’educació que ens mereixem i que, per tant, estem molt agraïts.

En síntesi, sí que podríem anar aprenent pel nostre compte gràcies a la nostra capacitat per a fer-ho, però els professors juguen un paper molt important que no hi ha mai que infravalorar. No tot el què s'ensenya al carrer i a casa és suficient si el què volem realment en la vida és conèixer-la i aprendre molt sobre aquesta. Per a això estan els professors, per a educar-nos, extraure els nostres coneixements i guiar-nos cap a la saviesa de la manera més eficient possible, però per fer-ho aquests han de ser optimistes. No es pot ensenyar sent pessimista, són dos termes que es contradiuen. O siga que per a que hi haja una bona educació, l'educador ha de ser el més optimista possible a l'hora d'instruir les seues classes, ha de tindre vocació i disfrutar de què els seus alumnes aprenguen dia a dia, sols així aquests s'ensenyaran a aprendre.

Ho he pensat millor, vos pose ací l'enllaç d'un assaig d'ell molt breu i interessant: La ràpida teoria del porro: http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2012/12/17/-rapida-teoria-del-porro-joan-fuster

Un cosa molt important a dir és que una de les característiques dels assaigs és que poden reflexionar sobre qualsevol cosa (ja heu vist l'exemple de Fuster), no és precís que siga d'un tema actual (com pot ser una notícia).