MEDIOCRITAT - PROFESSIONALITAT

Després d'un temps he decidit pujar el meu assaig. He estat aquest temps llegint assaigs, assaigs que ja feia 2 anys que no llegia, assaigs bons, ben elaborats i amb bons fundaments racionals... estic parlant sempre del mateix autor, d'un mestre i professor de l'assaig valencià: Joan Fuster! Aquest és l'autor amb el qual jo m'he basat, amb la seua manera d'escriure, etc... però està prou clar, no? Ni s'asembla.... No obstant això, vos convide a llegir el meu, i si teniu l'oportunitat de llegir-ne d'ell molt millor.

QUÈ ÉS EDUCAR?

Què és educar? Aquesta gran pregunta s’obri al llibre de “El valor de educar”, on F. Savater descriu moltes possibles definicions, i molt bones, però personalment pense que no n'hi ha una concreta. L’educació és molt important per a nosaltres, tant des de que som menuts fins que envellim, la qual cosa m’ha portat a la següent pregunta: L’ensenyança pot ser autònoma? És a dir, si ens abastem nosaltres mateixos per a aprendre tot el què vulguem. Seria un propòsit impossible o factible per a tot aquell que s’ho proposara sèriament?

A molts vos vindrà a la ment la pregunta: "Aleshores per què hi ha professors?". A l’època on no n'hi havien la gent aprenia a costa del demés, hi ha que tindre en compte que la societat també ensenya. Els xiquets aprenien del dia a dia, els seus avis els ensenyaven coses per a la vida, els joves amb coneixements ja adquirits podien ensenyar noves coses als majors, o siga que hi existia un aprenentatge mutu. Per tant, aprenem pel nostre compte però, qui ens ensenya a aprendre?  Moltes vegades els professors no han estat molt ben considerats, o siga que no es valora el treball que fan dia a dia per a dur endavant a les noves generacions. Però jo dircrepe ja que des de menut he anat al col·legi i després al institut on m’han ensenyat molt. No obstant això tothom té, el què es diu, capacitat d’aprendre, i amb això podríem anar tirant però aplegaria un moment en què les coses es compliquen, en què necessitem de gent qualificada per a aprendre’n de noves, i és ací on intervé el paper de l’educació i la instrucció als alumnes, és ací on hi ha que fer-los veure a aquella gent que infravalora als professors de què sense ells no tindríem l’educació que ens mereixem i que, per tant, estem molt agraïts.

En síntesi, sí que podríem anar aprenent pel nostre compte gràcies a la nostra capacitat per a fer-ho, però els professors juguen un paper molt important que no hi ha mai que infravalorar. No tot el què s'ensenya al carrer i a casa és suficient si el què volem realment en la vida és conèixer-la i aprendre molt sobre aquesta. Per a això estan els professors, per a educar-nos, extraure els nostres coneixements i guiar-nos cap a la saviesa de la manera més eficient possible, però per fer-ho aquests han de ser optimistes. No es pot ensenyar sent pessimista, són dos termes que es contradiuen. O siga que per a que hi haja una bona educació, l'educador ha de ser el més optimista possible a l'hora d'instruir les seues classes, ha de tindre vocació i disfrutar de què els seus alumnes aprenguen dia a dia, sols així aquests s'ensenyaran a aprendre.

Ho he pensat millor, vos pose ací l'enllaç d'un assaig d'ell molt breu i interessant: La ràpida teoria del porro: http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2012/12/17/-rapida-teoria-del-porro-joan-fuster

Un cosa molt important a dir és que una de les característiques dels assaigs és que poden reflexionar sobre qualsevol cosa (ja heu vist l'exemple de Fuster), no és precís que siga d'un tema actual (com pot ser una notícia).